L’osteopatia és una de les
pràctiques terapèutiques per a prevenir i tractar les alteracions cranials i posicionals dels nadons.

Idealment es recomana una sessió durant els primers mesos de vida.

ValentinaAmbFons

Parts massa llargs o massa curts  en els que el nadó ha estat empès sense tenir temps per adaptar-se al pas per la pelvis materna), parts instrumentats o parts complicats, poden tenir conseqüències tant per la mare com pel nadó, ja que tots dos poden tenir estructures afectades pel procés i que es poden acompnayar amb l’osteopatia. 

Senyals d’alarma durant els primer mesos : nadons irritables, problemes de succió, alteracions del son, regurgitació, -itis de repetició, rigidesa o hipotonia general, retard en el creixement, crani o cara amb asimetries o amb deformitats, postura o moviments asimètrics (el nadó gira el cap només cap a un costat), restrenyiment, còlics.

En aquests casos es bo començar el tractament com és aviat millor per tal de poder alliberar les estructures del bebe que puguin estar en compressió, sobretot a nivell cranial, ja que poden comprometre  funcions bàsiques com la succió, la digestió, el son, etc.

Es bo que els dies que el nadó vagi a l’osteòpata, no hi hagi cap altre extra (visites mèdiques, vacunes, grans viatges, indisposició del nadó).

Com és el tractament en infants ?

L’osteòpata s’adreça al cos del nadó i li ofereix un suport entorn del qual, els teixits de l’infant poden alliberar-se de tensions acumulades i remodelar-se. Localment l’osteòpata  convida les estructures compromeses, per exemple a nivell de les sutures cranials, per tal que les peces òssies es puguin recol·locar de forma suau i progressiva. Durant la sessió, l’osteòpata observarà tot el conjunt del nadó crani, pelvis, tronc, extremitats i el diàleg entre les parts.

En el treball cranial, els dits suaus però a vegades ferms de l’osteòpata,  treballen en llocs precisos per tal que el cos pugui desplegar els seus propis mecanismes d’alliberació a través de la respiració, del moviment (el visible i el no visible) per tal que les estructures puguin retrobar l’equilibri, la mobilitat i la funció més eficaç que pugui aconseguir aquell cos en aquell moment. Tenint en compte que el nadó ha pogut quedar comprimit dins de l’úter en el final de l’embaràs o en el moment del part, descomprimir aquestes estructures pot evitar complicacions i deformitats majors en un futur si l’acompanyament és primerenc (especialment abans d’inciar-se l’ossificació cranial).

Les sessions sempre es fan amb respecte cap a les estructures i cap a l’alliberació que pugui haver-hi. Sovint una alliberació pot expressar-se amb un plor intens, un sospir profund, moviments, etc. L’osteòpata ho acull i convida als pares a poder-ho contenir també.

L’osteopatia acompanya l’infant durant el seu creixement, adaptació i desenvolupament.

Es recomana una visita sistemàtica de control anual. En els casos en què ja s’ha detectat algun aspecte a treballar des de l’inici, és possible que les visites hagin de ser més regulars.

A més, calen visites extres en casos en què els pares o cuidadors observin signes d’alerta com:

  • després de caigudes o cops importants.
  • dolors articulars o musculars (anomenats de creixement)
  • alteracions en la dentició (retard en la dentició, mala oclusió, bruxisme, etc.)
  • alteracions visuals (poden estar associades a una lesió osteopàtica cranial)
  • problemes digestius (restrenyiment, reflux, desgana)
  • malalties de repetició: bronquitis, otitis, conjutivitis, sinusitis, asma, etc.
  • deformitats i males posicions: la causa pot estar a distància
  • trastorns de conducta associats a compressions estructurals mecàniques

A mesura que els infants creixen, ells també demanen quan volen visitar als seus osteòpates.